 |
Situació
Aragó ocupa 47.720 km2 en el quadrant nord-oriental
d'Espanya. La seva població és de 1.189.909 (al
any 2000).
Aragó es defineix per la pluralitat, tant en el
medi natural (a Aragó es passa dels verds i
espectaculars Pirineus, amb cims que sobrepassen
els 3.000 metres, a les estepes subdesèrtiques
de la vall de l’Ebre, a pocs metres sobre el
nivell del mar, o a les suaus serres de la
serralada Ibèrica, a l’oest i al sud) com en
medi humà (en Aragó conviu una cultura urbana i
cosmopolita amb una cultura rural i popular i hi
coexisteixen pacíficament tres llengües).
La pluralitat d’Aragó es repeteix a les
comarques que componen la província de Saragossa,
situades a l’oest i el centre i que s’estenen
des de la part més occidental del Pirineu
aragonès fins a la part occidental de les serres
Ibèriques, i és travessada de l’oest a l’est per
la vall de l’Ebre, al centre de la qual hi ha la
ciutat de Saragossa.
Comunicacions
Saragossa és la capital d’Aragó i és una ciutat
mitjana de la xarxa urbana europea, amb la qual
està ben connectada i des de la qual el turista
pot desplaçar-se fàcilment a qualsevol punt
d’Aragó. De la mateixa manera, i tenint en
compte aquesta circumstància, les comarques que
conformen la província de Saragossa són
fàcilment accessibles.
La ciutat de Saragossa té un aeroport,
recentment ampliat, situat a 9 km del centre de
la ciutat que la connecta amb diverses ciutats
espanyoles i europees.
Quant a les comunicacions ferroviàries, atesa la
situació geogràfica de Saragossa, la ciutat s’ha
conformat al llarg de la història fins a
l’actualitat com un enllaç fonamental en la
xarxa ferroviària peninsular.
Pel que fa a les comunicacions per carretera,
ens trobem amb una ciutat que és un punt fort de
la xarxa, amb una autopista a Bilbao i Barcelona
per la vall de l’Ebre, que travessa la província;
amb l’Autovia d’Aragó, que la uneix a Madrid per
les serralades Ibèriques i amb la futura autovia
(en l’actualitat executada en alguns trams)
Somport-Sagunt, que la unirá a València, també
per les serralades Ibèriques, i a la xarxa
francesa pel Pirineu aragonès. Tot això facilita
els desplaçaments, ja sigui per mitjans privats
o públics. Aquesta demanda és atesa per moltes
línies d’autobusos que connecten la ciutat amb
gairebé totes les ciutats peninsulars i amb les
ciutats més importants dels diferents països
europeus o nord-africans.
Si les xarxes de comunicació són com les venes
per a un territori, podem afirmar que Saragossa
és un òrgan vital i un punt d’atracció de primer
ordre; a les comunicacions aèries, ferroviàries
i carreteres, s’hi pot afegir la comunicació per
cable i una àmplia oferta de mitjans de
comunicació (diverses televisions locals i una
d’àmbit aragonès, corresponsals dels periòdics,
les ràdios i les cadenes de televisió més
importants d’Espanya, un modern centre de premsa),
que completen l’oferta de la ciutat pel que fa a
la comunicació.
Allotjament
L’oferta d’allotjament en aquest territori es
basa en la qualitat i la diversitat. La qualitat
cristal·litzada en l’alta professionalitat i en
la gran experiència pròpia d’un país cruïlla de
camins i lloc de trobada i diversitat per
l’àmplia varietat d’establiments, que van des
dels establiments que tenen una llarga història
i ofereixen als visitants el sabor i l’encant
dels establiments del passat –però amb la
infraestructura i els serveis més avançats– fins
als establiments que posen a la disposició dels
seus clients la tecnologia més avançada en un
marc que insereix las darreres tendències
arquitectòniques; des de les cinc estrelles als
albergs, des de les estacions balneàries als
habitatges de turisme rural. Una oferta que es
completa amb la competitivitat, basada en una
relació qualitat-preu excel·lent.
Gastronomia
L’oferta de restaurants i la gastronomia són un
dels nostres punts forts a Aragó. Es basa en una
llarga tradició culinària avui mimada amb el
criteri de la qualitat, sustentada en els
productes que tradicionalment ha ofert la
muntanya i la vall a Aragó (productes derivats
de l’agricultura, com els extraordinaris vins
aragonesos -les denominacions d’origen de
Cariñena, Campo de Borja, Somontano i
Calatayud-, l’oli d’oliva verge extra o el
préssec de Calanda, per esmentar-ne alguns
exemples; productes derivats de la ramaderia,
com el pernil de denominació d’origen de Terol o
la denominació específica ternasco de Aragón;
tot això acompanyat d’una extraordinària
rebosteria autòctona). Al costat dels productes
propis, la proximitat del mar Cantàbric i del
Mediterrani ha afavorit que els productes
associats al mar s’hagin introduït amb èxit en
la cultura culinària tradicional aragonesa, rica
i eclèctica, com correspon a un país obert com
Aragó.
La base de la cuina tradicional aragonesa la
constitueix, com en tots els pobles europeus, el
pa en les diverses formes (adornat com a Codos,
amb grills com a Tosos o Albarrassí), aliment
base d’alguns plats típics locals (migas a la
turolense, sopa roya, la bodela de la vall de
Tena o l’escaldada d’Osca).
Al mateix nivell hi ha les fruites i verdures,
lloades des de fa molt temps, com testimoniegen
documents medievals que esmenten las cebes de
Fuentes, els alls d’Arándiga, la coliflor de
Tarazona, els cards de Muel, les carxofes
d’Albalate del Arzobispo, els naps de Mainar,
les borratges del Somontano del Moncayo, els
pebrots de Montañana, els tomàquets de les
hortes del Gállego, els espàrrecs de la Ribera
Alta de l’Ebre, el raïm de les zones vinícoles i
l’oliverar del Baix Aragó. Una verdura gairebé
exclusiva d’Aragó és la borratja, d’origen
medicinal (el seu nom científic és Borrago
officinalis) a la qual el nostre temps atribueix
valor medicinal en la prevenció del càncer; en
la base de les verdures de la cuina aragonesa hi
ha també els pèsols, el card, les faves amb
beina, els esqueixos i la carabassa.
Entre les fruites, cal assenyalar-hi les de les
hortes dels nostres rius (Jalón, Jiloca, Gállego,
Cinca i Ebre, fonamentalment): préssecs al Baix
Aragó, prunes a la Ribera Baixa de l’Ebre i
Sariñena, peres i pomes a La Almunia de Doña
Godina, cireres d’El Frasno, albercocs a El
Burgo de Ebro, figues, préssecs i pomes a Fraga,
a les quals s’han d’afegir les pròpies de la
muntanya (maduixa, gerd, rovellons, aranyons i
tòfones, a més de les peretes de sant Joan).
Quant als llegums, són bàsics en alguns plats
tradicionals com el recao de Binèfar, la
bolitjada d’Embún i les mongetes de Luco de
Jiloca.
La carn també és un dels punts forts de la
gastronomia tradicional aragonesa,
fonamentalment el xai, amb una gran riquesa de
receptes i plats, en què és el component
essencial (ternasco asado a tot Aragó, jarrets
de xai o garronets a la Ribagorça i morteruelo a
Terol).
Quant al peix, suposa un ingredient més dins la
gastronomia tradicional aragonesa, no solament
la fauna fluvial autòctona (truites, crancs),
sinó també la marina que arriba des de fa temps
a Aragón, com ho demostren els receptaris de
l’antiga cort aragonesa, que tenen una increïble
nòmina de fauna marina.
Però l’oferta de restauració no es limita a
oferir un variat menú de plats tradicionals,
sinó que té una amplíssima oferta capaç
d’atendre qualsevol exigència, des dels fast-foods
fins a l’alta cuina d’inspiració francesa,
passant per marisqueries, vegetarians, pizzeries,
cuina de qualsevol lloc de la península Ibérica,
de països europeus o iberoamericans o locals que
ofereixen la cuina dels llocs més exòtics. Tots
aquests componen una àmplia harmonia de sabors,
reflex del cosmopolitisme d’una ciutat que
presumeix i gaudeix d’una oferta de restaurants
altament professional i competitiva.
Aquesta cuina de qualitat està complementada per
la minicuina, les tapes, autèntics capricis
gastronòmics, un món de colors i sabors que a
les nostres ciutats i pobles es distingeix per
la qualitat i la varietat (del més simple a les
creacions d’alta cuina), que ajuden a fer que
tapear continuï considerant-se a la nostra
ciutat una activitat social més.
Cultura i oci
Les possibilitats culturals i d’oci són
múltiples: temporades de teatre (del clàssic a
l’experimental; de les obres massivament
aplaudides pels amants de l’art de Talia a obres
més minoritàries); programacions musicals amb
una àmplia programació musical d’altíssima
qualitat, dins la qual s’atenen pràcticament
totes les manifestacions musicals (des de
l’òpera al jazz, passant pel pop, el folk o el
rock), l’activitat musical es complementa amb
altres activitats com el ballet o la dansa.
Però l’oferta cultural no acaba allí, ja que el
nostre país té una extraordinària afició al setè
art (a Saragossa es va utilitzar per primera
vegada el cinematògraf a la Península, i Aragón
va ser el bressol de pioners cineastes com
Segundo de Chomón i el lloc de naixement de
genis universals com Luis Buñuel). L’afició al
cinema es desenvolupa tant a les sales
comercials existents com a les programacions de
diferents entitats.
Les nostres comarques ofereixen, a més, mostres
de fotografia, nombrosos museus, temàtics o
generals; exposicions, permanents o temporals;
congressos, conferències, cursos, etc.
Com a activitats més lúdiques, cal no oblidar
l’animació de la nit de les nostres ciutats, les
festes tradicionals, rurals o urbanes, o la
tradició del tapeo, alhora que es vagareja pels
nostres pobles i ciutats.
Dins la cada vegada major atenció als aspectes
mediambientals, cal tenir en compte que, també
en aquest aspecte, les nostres comarques tenen
una atractiva oferta, ateses les seves
condicions geogràfiques i la gran varietat de
paisatges, microclimes i realitats que el
turista curiós pot trobar al nostre territori. |
